EXPERIÈNCIA  D´UNA  ALUMNA  DE  3r  ESO  A  LONDRES

Ja fa una setmana que alguns dels alumnes marxàrem a Londres. Aquest viatge no era una sortida qualsevol perquè, a part de gaudir de la ciutat turísticament parlant, la nostra intenció era anar allà per realitzar el nostre Crèdit de Síntesi, i teníem un únic objectiu: aprendre, sentir i parlar l’anglès.

El viatge durava tota una setmana. Els alumnes, que estàvem repartits en parelles, ens allotjàrem en cases d’autèntics natius anglesos des de la tarda fins al matí següent,on havíem de marxar fins arribar a l’escola que teníem assignada. Més bé era un centre, un gran centre, on hi arribàvem alumnes de tots els països. Nosaltres érem un grup més, que el primer dia ens quedàrem amb cara de pòquer en veure complexitat de les aules, a més de sentir per primer cop la veu d’una professora que només parlava l’anglès. Però, conforme els minuts de la nostra primera sessió passàvem, no podíem estar d’allò més encantats, ja que hi érem capaços d’entendre-la quan ens manava o preguntava qualsevol cosa. Les activitats eren força lúdiques i participatives, i ens permetien a tots sentir-nos tant agust com a casa. A part d’això, els quatre dies que vam estar allà van condir molt, i puc dir que vam aprendre moltes coses, tant oral com teòricament parlant, amb la Jean, la nostra mestra.

Els migdies passàven ràpid, no només perquè només teníem un sandvitx per dinar, sinó perquè ningú se’l menjava hi havíem de trobar qualsevol altre cosa per alimentar-nos. Sabíem perfectament que necessitàvem energia per la tarda. I així era.

El Nick, el nostre guia turístic, ens venia a recollir per portar-nos cada dia a una zona turística de la gran ciutat: British Museum, National Gallery, Buckingham Palace, Big Ben... fins i tot guardem ben bé els moments que vam passar creuant el pont de Londres i girant amb la pluja pel London eye!

Quan el sol es posava a la ciutat, era el moment de tornar a casa. Agafàvem el bus i cadascú havia de baixar a la parada que li pertocava. Tot i que estàvem tots a prop del mateix barri, hem de recordar que Londres és immens, i que el concepte que tenim aquí de barri no és el mateix que tenen allà! Per sortir necessitàvem mapa!

A casa ens esperàvem la nostra família, i la veritat és que el somriure amb el que m’esperava la dona que m’acollia no tenia preu. Parlaven amb tu, a totes hores, i et demanaven mil cops que et sentissis com a casa. Per la tarda aprofitàvem per parlar amb ells, i mentre ells aprenien de nosaltres, nosaltres no paràvem de practicar i d’aprendre l’idioma sense adonar-nos.

Alguns el vincle que vam establir va ser important, i quan va arribar el divendres patírem exageradament. Però no només per marxar d’aquella casa, sinó per deixar aquella majestuosa ciutat en la que vam viure, tant companys com professors, moments tan bons i significatius que guardaríem per sempre. Tant de bo tothom pugui gaudir d’aquesta excel·lent oportunitat.

Montse Bellavista Galán

3r ESO A

{becssg}act-eso/cds3{/becssg}